Tanto Simon Keenlyside y Kyle Ketelsen han estado muy bien como Don Giovanni y Leporello, además se complementaban muy bien. Los dos estrenarán la próxima temporada de la ROH con el Don Giovanni de Francesca Zambello de 2002.

Véronique Gens, que repetía en la producción, ha sido muy buena Donna Elvira. Al principio estuvo un poquito insegura en el agudo pero luego lo ha superado sin más problemas. Ángeles Blancas ha conseguido emocionarnos con su Donna Anna. Quizá no era la más mozartiana del reparto pero sin embargo su canto visceral le iba como anillo al dedo a la producción de Bieito.

Tanto Juanita Lascarro, como Zerlina, y David Menéndez, como Masetto, han estado convincentes en sus papeles. Christoph Strehl ha sido un correcto Don Ottavio.

El Don Giovanni de Bieito no es para nada intelectual, lo que nos muestra son las emociones desde las vísceras. Bieito con esta producción apela a nuestras emociones más primarias llevando las situaciones en escena a una realidad exagerada, deformada. Esta puesta en escena requiere, para que sea eficaz, la entrega total escénicamente de los intérpretes y una considerable preparación física para poder cantar en escena.

Al final grandes ovaciones a los cantantesm especialmente para la Gens, la Blancas, Ketelsen y Keenlyside, y pitada para el director de escena, Bieito, aunque los aplausos para él también han sido numerosos.

Mi recomendación es que no os perdáis este título que al final va estar entre los mejores de la temporada.

Don Giovanni será retransmitido por Catalunya Música el 30 de Julio. Ver Retransmisiones.

Jeg håber, I vil have mig tilgivet -- men det er både år og dag siden, jeg sidst har leget med mit website. Og lige nu synes jeg, det er sjovt. Sidste nyt om mit opera-projekt her.

En aquesta setmana wagneriana que culminarà amb la inauguració del Festival de Bayreuth el proper dia 25 amb una nova producció de Parsifal i després de la primera tanda de la caixa de la DECCA que us vaig presentar ahir, avui us vull posar un fragment de cadascuna de les filles maleïdes.

Hi ha tres òperes que la mateixa família Wagner ha desterrat del temple familiar, Die Feen (les Fades), Das Liebesverbot (La Prohibició d'estimar) i Rienzi. Pobres elles, abandonades a la dissort amb un pare que va renegar d'elles (lleig, molt lleig) i tan sols programades o gravades en comptadíssimes ocasions, més com a rareses del seu autor que no pas pels mèrits de la música que contenen.

Costa intuir que darrera aquestes partitures hi hagi el creador del Tristan o del Parsifal i més aviat sembla que siguin obres perdudes del opus de Webber o Marschner. A mi sempre m'ha fet ràbia que aquestes tres filles no fossin mai reconegudes pel pare, com si es tractés de Cenerentoles destinades a amargar l’existència de la família i a tacar l'excelsa integritat de l'obra posterior.

De Die Feen, estrenada 55 anys desprès de la seva creació (1833), és una embolicada òpera romàntica, que ja té en la redempció per amor, l'eix central del seu argument. Obsessiu ho era en Ricard. Avui us deixaré la llarga escena d'Ada, la soferta protagonista de Die Feen, on entre la gran quantitat de notes que ha de cantar la soprano, aquí una magnífica Linda Esther Gray i trobem un tema que més endavant desenvoluparà de manera diferent al final del primer acte de Tannhäuser, o sigui que una part de la genètica wagneriana ja es pot reconèixer.

[audio http://ximo.files.wordpress.com/2008/07/ada_die-feen.mp3]

La gravació prové de la versió de concert dirigida per Wolfgang Sawallisch en el Festival d'Òpera de Munic del any 1983.

De Das Liebesverbot ( en realitat La Prohibició del Amor) porta el subtítol de La Novicia de Palerm, està basada en l'obra de William Shakespeare Mesura per mesura. Es va estrenar el 29 de març de 1836 i va ser un desastre. En la seva partitura tornarem a trobar moments, cèl·lules musicals i temes de Tannhäuser o del mateix Parsifal, però fins hi tot en aquest duet que us deixaré jo he reconegut notes del tercer acte de Il Trovatore de Verdi, en l'escena de la tortura de l'Azuzena. Verdi el va copiar? Què fort!

Els esforçats cantants son, el gran tenor Anton Dermota (Claudio) i la soprano Hilde Zadek (Isabella), en una versió dirigida per Robert Heger a l'any 1963.

[audio http://ximo.files.wordpress.com/2008/07/duet-dermota_zadek.mp3]

Finalment escoltarem la famosa i magnífica pregaria de Rienzi, la millor òpera de Meyerbeer com han dit alguns.

Rienzi una Grand Opera, en cinc actes i amb un heroi molt wagnerià i un argument amb gran contingut polític, es va estrenar el 20 d'octubre de 1842 a l’òpera de Dresde.

A Rienzi trobem gran quantitat de música inútil, grandiloqüent i absolutament prescindible. Marxes, cors i molta fullaraca, però entre tanta parafernàlia hi trobem la magnífica obertura, l'ària d'Adriano, l'escena de la crema del Capitoli i sobretot aquesta magnífica pregaria del últim acte, on el geni wagnerià brilla molt.

Recordo que quan varem escoltar-la en versió de concert al Liceu dirigida per Weigle, tothom es va posar les mans al cap, tirant pestes contra l'obra. Doncs potser si, però Rienzi no avorreix mai.

La versió, molt matisada de "Allmächt'ger Vater" és la del tenor canadenc Ben Heppner acompanyat per l'orquestra de la NDR dirigida per Donald Runnicles a l'any 1998.

[audio http://ximo.files.wordpress.com/2008/07/allmachtger-vater_heppner.mp3]

En aquestes obres, encara que sembli mentida, rau amagat però mostrant molts indicis, el més gran compositor d'òpera de tots els temps, Richard Wagner.

Todos devem conhecer este ótimo navegador Opera, ele é um navegador bom, só não é melhor que o Firefox, portanto, se você está procurando um navegador leve e prático, cheio de recursos, este é o Opera, mais um software que eu recomendo a todos baixarem!

O Opera inclui bloqueio de pop-ups, navegação por abas, buscas integradas e funções avançadas como o programa de correio eletrónico revolucionário do Opera, feeds e chats com IRC. Você também pode personalizá-lo com várias skins com apenas um clique do mouse!

Windows:

MAC:

Linux:

Fonte: japplo.com